TOPONOMASTICHE: DENOMINAZIONS UFICIÂLS IN LENGHE FURLANE
Cu la Leç regjonâl dai 18 di dicembar dal 2007, n. 29 (“Norme per la tutela, valorizzazione e promozione della lingua friulana”), la Regjon autonome Friûl Vignesie Julie e promôf e e sosten lis iniziativis che a àn chê di mantignî e incressi l’ûs de lenghe furlane. L’art. 11 di cheste leç al previôt che la Regjon e stabilìs la denominazion uficiâl in lenghe furlane di comuns, frazions e localitâts (c. 1) e dai idronims principâi (c. 2) dentri dal teritori di insediament dal grup linguistic furlan, delimitât dal art. 5 de Leç regjonâl 15/1996. Lis soreditis denominazions uficiâls furlanis a son proponudis de ARLeF (Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane), tignût cont des variantis locâls e in cunvigne cui Comuns interessâts (c. 1). I ents locâi e i lôr ents strumentâi a doprin dentri de aree delimitade dongje de denominazion in lenghe taliane ancje la denominazion in lenghe furlane dai comuns, des frazions e des localitât, definide dal come 1.
Lis denominazions toponimichis uficiâls in lenghe furlane a son stadis individuadis daûr dai principis e i criteris stabilîts dal Comitât tecnic sientific de ARLeF (C.T.S.) te riunion dai 20.05.2008. L’elenc des denominazions toponimichis in lenghe furlane comune e te varietât furlane locâl, al à tignût cont – daûr di ce che al previôt dal come 1 – dai parês esprimûts dai Comuns interessâts, e al è stât fat bon dal C.T.S. de ARLeF te riunion dal 31.10.2008 e mandât ae Zonte regjonâl.
Il C.T.S. de ARLeF te riunion dai 19.05.2009 al à stabilît di tignî buinis lis denominazions toponimichis furlanis che a son dentri dal elenc soredit (metût chi in alegât) mandât ae Zonte regjonâl pe aprovazion formâl, tignint par superât l’elenc toponomastic che al è dentri de publicazion dal O.L.F. “La grafie uficiâl de lenghe furlane”, 2002.
Chi la liste: