Belanç de ativitât ARLeF 2006-2008
La ARLeF, Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane, che e opere ativementri par meti in vore progjets e iniziativis par tutelâ, promovi e consolidâ la lenghe furlane in ducj i moments de vite cuotidiane, e presente un belanç de sô ativitât davuelte tal trieni 2006-2008.
“L’obietîf principâl – al declare il Diretôr Massimo Duca – al è chel di informâ i citadins in maniere clare e trasparente su cemût che a vegnin dopradis lis risorsis economichis investidis pe promozion de lenghe furlane e su chei che a son i risultâts otignûts”
“Chest belanç – al va indenant Duca – al vûl inmò fâ cognossi la Agjenzie e lis sôs prerogativis, par contribuî ancjemò une volte a mantignî vîf l’interès pe lenghe tes sôs espressions tradizionâls e in ducj i spazis gnûfs vierts des tecnologjiis modernis.”
Cinc, in sintesi, i setôrs de ativitât de ARLeF:
- planificazion linguistiche: difondi une dotazion lessicâl in stât di rispuindi a ogni situazion comunicative sei tal cjamp artistic-leterari sei in chel tecnic-sientific;
- promozion: judâ l’ûs e la difusion de lenghe furlane traviers cunvignis, seminaris, incuintris, publicazions e conferencis;
- didatiche: une grande impuartance e ven ricognossude ae ricercje traviers il finanziament di borsis di studi, assegns di ricercje, cors di formazion e inzornament e master;
- documentazion: trasferî la cognossince par mieç di studis storics, culturâi, sociologjics par no pierdi lis lidrîs e par meti jù lis basis par studis e ricercjis simpri gnovis;
- ativitâts istituzionâls: operâ in ducj i setôrs in sinergjie cun ents e istituzions par otignî il miôr risultât pussibil e rindi ancjemò plui incisivis lis azions sul teritori metudis in vore par sostignî la lenghe furlane.
Cualchi numar, forsi plui di altris, al pues incuadrâ la ativitât dal trieni 2006-2008 condusude de ARLeF:
- 99% dai tiermins di ûs comun elaborâts tal Grant Dizionari Bilengâl Talian Furlan (setôr de planificazion linguistiche)
- investiments par 240 mil euros tal cjamp de ricercje e 120 mil euros in chel de formazion dai docents (setôr de didatiche)
- informatizazion di 6.000 schedis di libris e documents varis che si puedin consultâ on line (setôr de documentazion)
- difusion di publicazions mensîls, cuindisinâls, periodichis che a cuvierzin un public di passe 40.000 letôrs (setôr de promozion)
- prestazion di passe 4000 consulencis linguistichis a ents e istituzions (ativitâts istituzionâls)